L'Escola de cinema de Barcelona

Tot estava preparat per a la visita. Els alumnes asseguts a les butaques. Les càmeres a punt per gravar. L'aire que es respirava a l'aula teòrica 1 era pura emoció. Mentrestant, a l'altra banda de la ciutat, Hoyte Van Hoytema sorprenia l'equip de l'escola de producció amb una notícia d'última hora. El que seria una xerrada amb un dels millors directors de Fotografia del món ara ho seria també acompanyat de Keith B. Davis, tal com ho presentaria més tard a ECIB, com “The best First AC of the industry”. És així com el 10 d'abril vam tenir el gran privilegi de rebre a la nostra escola el recent guanyador del premi Óscar a millor direcció de fotografia per Oppenheimer, Hoyte Van Hoytema, juntament amb el foquista dels seus darrers treballs, Keith B. Davis. La filmografia entre tots dos és plena de títols coneguts per al gran públic. Hoyte Van Hoytema ha dirigit la fotografia d'Oppenheimer (2023), Nope (2022), Tenet (2020), Ad Astra (2019), Dunkerque (2017), Spectre (2015), Interestellar (2014), Her (2013), El talp (2011), The Fighter (2010) i Deixa'm entrar (l'original sueca) (2008). Keith B. Davis ha treballat com a foquista a Oppenheimer, Nope, Tenet, Ad Astra i Her amb Hoyte, però té altres treballs destacats a The Revenant, Foxcatcher, Star Trek Into Darkness, Adaptation o sèries com Modern Family i Lost. La visita dels dos professionals és molt important per a l'escola. Gràcies al lliurament i la generositat dels professionals que ens visiten any rere any permet als nostres alumnes tenir una visió molt més panoràmica i rica de les diferents realitats de la indústria cinematogràfica. Han passat per l'escola personalitats de diferents països, de diferents nivells i de diferents propostes, algunes de més autorals i d'altres de més mainstream. Han passat per les nostres aules: Werner Herzog, Béla Tarr, Roger Deakins, Estíbaliz Urresola, Carla Simón, Lucrècia Martel, els Germans Dardenne, Pedro Costa…   La trobada a l'escola Amb una gran ovació van entrar tots dos a l'aula. El primer que va compartir en Hoyte amb els alumnes va ser la seva sorpresa per veure tants assistents. Amb un gran somriure i una actitud de compartir, va començar la xerrada que va moderar un dels nostres alumnes del segon curs del Diploma de Direcció de Fotografia Yoel Smit. El resultat va ser una conversa tranquil·la, propera, lliure i profitosa. La conversa va iniciar sobre els recorreguts dels dos professionals. Com han arribat fins aquí, què els ha marcat, què han après, com van començar. Curiosament les dues curses es van enlairar des de la intuïció i passant per diferents llocs. Les seves experiències van obrir la ment a la majoria dels alumnes pel que fa a la direcció que cal prendre per arribar a treballar al cinema. Hi ha infinits camins i cap és millor que un altre. De mica en mica, algunes mans vergonyoses van començar a alçar-se. I tots dos van anar responent totes les preguntes que s'anaven generant. Cada cop més mans decidides es van sumar i la conversa de tenyir de temàtiques també més tècniques. Una de les protagonistes va ser la feina amb IMAX. Les prestacions, complexitats, procés de treball, la dificultat d'enfocar i la precisió i complexitat d'operar-la. També van conversar sobre les dinàmiques de preparació i rodatge a mega produccions de Hollywood, el seu treball amb grans directors com Christoper Nolan o Spike Jonze. Finalment, es va poder aprofundir més concretament en el treball de les seves pel·lícules analitzant els reptes que va haver de superar en algunes de les escenes dels films. Encara que la xerrada va arribar al final passades les 2 hores, en Hoyte va voler continuar fins que no quedessin més preguntes. No només això. Si no que el Director de Fotografia va decidir regalar a cadascun dels assistents un tros de cel·luloide promocional de Kodak per a la pel·lícula de “Oppenhaimer”. Tot i això, ha dit, que només el lliuraria a aquells que li dediquessin una firma al llibre de Ramon Massats que l'escola va decidir regalar a tots dos. I així ho van fer, en una fila, tots els alumnes van poder conèixer, parlar i fer-se una foto amb Hoyte Van Hoytema, que d'una manera extremadament propera i generosa va convertir una visita única, en una de les visites més importants de la història de la escola. Gràcies a Casanova Foto per la col·laboració a la xerrada. L'acte es podrà veure al nostre canal de youtube properament. #ECIBWelcomesHoyte al Phenomena L'esdeveniment #ECIBWelcomesHoyte també va ser pensat per estendre l'experiència més enllà de les aules. Per aquest motiu, en col·laboració amb un dels millors cinemes de la ciutat “Phenomena Experience”, realitzem una passada en 70mm de la pel·lícula “Tenet”. El mateix Hoyte Van Hoytema va seleccionar aquesta pel·lícula per diverses raons. Entre elles, el fet que es va estrenar el mateix any que va començar la pandèmia, cosa que li va impedir veure-la projectada en pel·lícula. Per tant, va ser un honor fer aquesta projecció tan especial i personal per al director de fotografia holandès. Una altra raó, relacionada també amb la pandèmia, és que ha tingut poques oportunitats de parlar en profunditat sobre la pel·lícula, ja que ha passat tot l'any promocionant l'aclamada Oppenheimer. Ens va expressar el seu desig de parlar sobre alguna cosa diferent en aquesta ocasió. No hi havia millor lloc a la ciutat de Barcelona per a aquest esdeveniment que “Phenomena”. Quan en Hoyte i en Keith van arribar al cinema, van poder gaudir d'una ràpida visita als secrets del lloc i van quedar fascinats per la increïble sala de projecció. Després d'una interessant xerrada amb el propietari del cinema, Nacho Cerdá, es van dirigir a les butaques i van gaudir de la pel·lícula amb un cinema ple d'espectadors. Un dels nostres professors va ser el moderador del col·loqui posterior. El Gabriel Campoy, Director de Fotografia de l'AEC, va aprofundir temes com el format IMAX o les relacions d'aspecte, entre altres qüestions. Aviat, moltes mans es van aixecar entre la multitud i, gràcies a la increïble generositat d'Hoyte, es van respondre totes les preguntes de l'audiència. En acabar l'esdeveniment, va decidir quedar-se per saludar i conèixer tots els assistents, signant llibretes, pel·lícules, pòsters i fins i tot iPads i càmeres. Aquest darrer gest va donar final a una jornada plena de passió, cinema i aprenentatge.

El passat 6 de març ens va fer una visita al nostre Alumni del Diploma en Animació i Màster en stopmotion Arnau Gòdia. En aquesta trobada, oberta al públic, la Gòdia va compartir amb tots els assistents la seva experiència des que va acabar els estudis a l'escola. Després de fer un curs especialitzat a l'Aardman Academy, va fer un salt de gegant treballant per a una de les millors produccions de stop motion de l'any passat: Chicken Run: Dawn of the Nugget. L'Arnau ha pogut treballar per al reconegut estudi des del 2021, tant d'Animador com Assistent. La seva experiència no s'acaba aquí: Arnau ha estat animador i assistent al migmetratge per a Netflix 'Robin Robin' ia la sèrie 'Shaun The Sheep: Adventures From Mossy Bottom'. La seva filmografia també inclou nombrosos espots publicitaris, el documental d'Edgar Wright “The Sparks Brothers” i la pel·lícula “The Light os Asha”. El treball, la constància i la passió l'han portat a un lloc de somni. Encara recorda amb especial afecte projectes com “Roger” o “Psicolapse” que van ser la primera oportunitat de desenvolupar la seva visió i habilitats al món del curtmetratge stop motion. La xerrada va ser una experiència única per mirar enrere i portar de primera mà als nostres alumnes la realitat de la indústria del sector de l'Animació stop motion. Des de l'escola agraïm a Arnau la vostra visita i us desitgeu-vos la millor en els reptes següents que us esperen.   Què és l'stop motion? De totes les tècniques d'animació que hi ha al món, l'stopmotion és una de les més fascinants. Fa captivar tots els seus espectadors durant dècades. Per generar la il·lusió de moviment, en essència, la forma de l'stop motion es realitza a partir de la manipulació dels objectes fotograma a fotograma. D'aquesta manera, un cop tots posats en continuïtat, es genera el moviment. Cada gest, mirada, detall, acció, es fa a través d'un treball minuciós. El converteix, per tant, en una de les tècniques més meticuloses del món de l'animació. La paciència i la precisió són dos aspectes elementals a l'hora de trobar l'efecte que busquen. Des dels clàssics films d'animació fins a les produccions més recents de Hollywood, l'stop motion ha estat utilitzat per donar vida a històries de tota mena, des de les més fantàstiques fins a les més realistes. I encara que avui dia pugui semblar que és una tècnica ancorada als processos analògics del passat, l'era digital ha vingut amb més eines que no l'han fet desaparèixer. Al contrari, han convertit aquesta tècnica en un pas més per continuar explicant històries frame a frame. Generant universos i realitats de manera absolutament única.

La directora Estíbaliz Urresola, recentment guardonada amb dos premis Goya a millor Direcció Novell i Millor Guió Original, va visitar la nostra escola el mes de febrer en un matí realment inspirador. La cineasta es va obrir en canal i va poder desentranyar tot el procés de creació de “20.000 especies de abejas”, que es va estrenar a Berlín i es va emportar el premi a una millor interpretació protagònica. L'Estíbaliz va compartir de manera molt generosa la seva manera de veure el cinema i la seva experiència en la indústria cinematogràfica. De tota la xerrada, en destaquem les següents impressions. Començar de zero al cinema El camí que li ha fet ser on és ha estat molt incert. Després d'estudiar Comunicació Audiovisual al País Basc i especialitzar-se en cinema, mai no va creure que s'hi podria dedicar. Va decidir per tant, intentar treballar a la indústria, una temporada on va aprendre moltíssim. Tot i això, pensa que tot ha tingut la seva raó de ser. Mentre feia cursos i tallers, va pensar que només era a la perifèria. Envoltada de molt pocs referents a qui aspirar. Després d'uns anys, decideix continuar estudiant i realitza un primer curtmetratge que funciona bé a Festivals. Es va continuar formant, però en aquesta ocasió a Film Business, aportant coneixements de la cadena de producció i de valor. Fent-la plantejar preguntes com: Què sóc jo i que explicaré que sigui interessant? Des de llavors va continuar treballant en projectes com Script i Ajudant de Direcció, aprenent d'històries i de maneres de fer cinema. Sempre participant en aquells que considerava “importants”. Tot aquest aprenentatge li va seguir donant les eines necessàries per encarar diferents projectes de Documental i Curtmetratges. Alguns d'encàrrec i d'altres duts a terme per la seva productora. Destaquen els projectes de: Cuerdas i Polvos somos. Per tant, la seva primera pel·lícula només és la punta d'un iceberg ple d'experiències, treball i constància. La directora afirmava que tots els “sí” que ha rebut la pel·lícula no són res en comparació amb tots els “no” que ha hagut d'acceptar durant la seva carrera. Cal relativitzar-ho tot, ens deia. Tot és efímer. “El cinema no només reprodueix la realitat sinó que també produeix imaginaris, comunitat, imaginari col·lectiu.” 20.000 especies de abejas La idea de la pel·lícula sorgeix d'una carta que llegeix als diaris, del pare d'un nen transsexual, Ekai, que s'havia tret la vida mentre lluitava per aconseguir el canvi de nom al registre; per rebre a la Unitat de Gènere de l'Hospital de Creus el tractament hormonal que necessitava i que mai va arribar. La història va commoure moltíssim la directora, qui es va llançar de ple a explicar una història, no només sobre la realitat d'una nena trans, Lucía, sinó de tota una transició que també viu la família. El que li interessava era portar un debat al capdavant, a través dels diferents punts de vista dins de la família, que no deixa de ser una societat a petita escala, comenta. El procés de desenvolupament va ser llarg, intens i curós. A partir del contacte amb una Associació, es va poder reunir amb diferents famílies, guiada per la curiositat. Gràcies a la generositat d'aquestes persones va poder comprendre una realitat que ve d'un lloc diferent, d'una altra instància, llunyana del cos com sempre s'intenta minimitzar. Després de 8 mesos i un llarg procés de documentació, va arribar a la conclusió que havia de treballar sobre els llocs comuns. Escriure un guió Durant l'escriptura, que va durar 3 anys, va ser també un exercici de valor haver de trobar-se a si mateixa a la història, als relats de les famílies, en la Lucía i sobretot en la mare. La directora va compartir amb els alumnes la seva forma de treball a l'hora de fer el guió i com va passar d'una pulsió a una versió de guió sòlida. Sol començar duent a terme un arbre temàtic. La paraula que esdevingué l'arrel de les altres fou: diversitat. I no només la paraula en si, sinó sobretot com s'expressa. Per això van sorgir altres conceptes igual d'importants com la diversitat lingüística. Justament el Castellà, l'Euskera i el Francès parlaven d'aquesta diversitat, o maneres diferents de mirar el món. A més a més, per a la directora, la llengua ja era en si mateixa un element narratiu de gran importància. De l'Euskera, va destacar que va ser una decisió rellevant decidir la variació dialèctica que els personatges parlarien. Possiblement, el públic general no tindria perquè notar-ho, però era un gest de respecte al públic basc. D'aquest arbre temàtic també en va sorgir la paraula naturalesa. De manera intuïtiva va arribar fins a les abelles. Indagant sobre el tema, va descobrir que les abelles en tradicions basques eren, i segueixen sent, considerades per molts un animal sagrat, a què es refereixen de vostè. A través de la investigació va poder anar perfilant els personatges i conceptes essencials com el rusc. “Es regeixen per unes lleis, igual que totes les famílies. Tots al rusc són necessaris.” Com a anècdota curiosa, l'Estibaliz va trobar el títol de la pel·lícula gràcies a Google. Mentre anava construint tot l'univers, va tenir un moment de resolució: Eureka. Gràcies al descobriment d'una tècnica que es diu “Escultura en bronze de cera perduda” va poder connectar dos mons significatius al guió: les abelles i l'escultura. L'escultura, art artesanal a què es dedicava l'avi de la protagonista i que hereta la mare, va servir a la directora per explorar tot allò relacionat amb la creació de la identitat. Dirigir actors no professionals Una de les inquietuds entre les nostres alumnes va ser la direcció dels actors. L'Estibaliz no va dubtar a compartir la seva experiència treballant amb no actors i amb actors professionals. Més enllà de tot: allò fonamental és la part humana i relacional. Gran part del treball van ser els assajos, en què va poder generar un vincle estret sobretot amb els nens i crear una memòria conjunta amb què posteriorment treballar. En aquests assajos van escollir les seqüències més delicades i van treballar els objectes i els temes que les caracteritzaven. Els nens actuaven sobre la improvisació; en canvi, els adults tenien un diàleg més concret. Va ser un repte trobar el balanç entre el control i el descontrol del que podia passar quan les dues parts estaven en escena. Això no obstant, això mantenia molt viva l'energia al set. La presència era el dispositiu que va permetre que sorgissin coses inesperades. Quan arribaven a set l'Estíbaliz sempre s'assegurava de generar el clima adequat per al dia, tenint en compte sempre que cada actor és una relació completament diferent. Podeu gaudir de la Masterclass completa al següent link.