Presentació Caméra-stylo. Revista ECIB

Una de les coses curioses de la nostra societat dels excessos és veure que cada cop hi ha més gent que busca la seva realització produint obres amb la intenció d’expressar o comunicar quelcom a la resta dels mortals. Molts pensen que això és pel fet que, qui més qui menys, té les necessitats de supervivència cobertes i que a tots plegats se’ns ha pujat una mica l’ego. En qualsevol cas, això fa que cada cop més s’amunteguin els manuscrits a les editorials i hi hagi més pel·lícules pendents de ser vistes en una pantalla. I paradoxalment cada cop es llegeix menys i els qui volen fer cinema, volen fer les seves pel·lícules, sense tenir massa interès a veure les que fan els altres o les que varen fer alguns dels que els van precedir. La meravella de tot plegat és que ben aviat tindrem més escriptors que lectors, i més directors de cinema que pensin que el cinema, com a molt lluny, comença amb Tarantino.

Conscients d’aquesta tendència i també que l’especialització és una malaltia que pot tenir remei, hem volgut posar en marxa aquesta proposta que ara li diuen blog, però que nosaltres volem seguir anomenant revista i li hem posat de nom: Caméra-stylo. Revista ECIB. Un nom que, per sobre de tot, ens remet a una voluntat de reflexionar, de fer un gir i començar alguna cosa nova. O, com deia Alexander Astruc, autor del text a partir del qual agafem el nom: d’una presa de consciència i d’una nova actitud en què cap àmbit quedi exclòs del cinema. I si ell no podia entendre la separació entre guionista i director, ni que la posada en escena fos una il·lustració del guió, ans al contrari, era en aquell acte de filmar on el director escrivia amb la càmera la seva obra, nosaltres afegiríem que un cineasta és el que fa tot això, però també aquell que veu una pel·lícula i la pensa, que la discuteix i escriu sobre ella. Així que, des de Caméra-stylo. Revista ECIB tenim la pretensió de fer cinema reflexionant sobre el cinema.

Per aquesta tasca volem generar un espai per omplir, un punt d’encreuament entre la lletra escrita, les imatges (amb moviment i sense) i el so; volem que els estudiants que volen ser cineastes, l’omplin amb aquesta consciència integral de fer cinema i que, al mateix temps, sigui una plataforma per donar sortida a les múltiples activitats que es generen des de l’escola. I ara, acció: rodem.

6 I like it
0 I don't like it

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *