Piotr Dumala a l' ECIB

IMG_9876

L’artista polonès va venir a l’ECIB a mostrar-nos en directe els mètodes d’aquesta tècnica que el caracteritza. Piotr Dumala pinta i ratlla plaques de guix per aconseguir traços animables i efímers, com les matrius on són gravats.

Ja de ben jove, entrà al món del cinema influenciat directament per altres arts, ja que precisament fou estudiant de conservació d’art, concretament d’escultura, i allà va ser on paradoxalment, va descobrir aquesta tècnica que més tard s’ha anomenat “per destrucció”.

Franz Kafka a l’Ecib

A més de veure’l en acció, vam poder conèixer els secrets que s’amaguen dins les seves plaques de guix, i les raons per les quals aquests es tornen imatges. Ell mateix ens en va parlar tot mostrant-nos seqüències de les seves pel·lícules, que ho exemplificaven.

Una tècnica tan delicada i laboriosa com aquesta ens fa recordar que l’animació no deixa de ser una il·lusió òptica, que es crea dins del cap de l’espectador, ja que es forma a partir d’un seguit d’imatges quietes, l’una darrere de l’altra. El “moviment immòbil”. Dumala reflexiona sobre aquest fet, i ens fa veure que així és com es formen també els somnis, i en aquest cas, totes les seves idees.

Murs (Sciany, 1988)

Ens diu que aprendre és impossible, i emmagatzemar informacions, innecessari. “Les imatges sorgeixen dins del cap i amb els ulls tancats, i des d’aquest moment ja formen part d’una pel·lícula. Només cal descobrir de quina, i per això cal fer-la, com ha fet Dumala amb Murs (Sciany, 1988); Frank Kafka (1991); Crim i càstig (Zbrodnia i kara, 2000); Hipopotamy (2014), totes producte del què per ell és un “desfogament de l’artista”.

Crim i càstig (Zbrodnia i kara, 2000)

Com els quadres de Magritte, Rembrandt,   Vermeer, Munch… i les múltiples interpretacions i sensacions que desprenen, els plans de Dumala tenen una, dues, tres o més històries contingudes, com ens va explicar sobre el conjunt de 298 plans que es repeteixen, passats endavant i enrere, revertits, alentits… conformant la seva pel·lícula Crim i Càstig.

 

L’artista ha desenvolupat un imaginari ple de referències pictòriques i literàries, i que observa el món com els pintors holandesos moderns; l’ésser humà sense filtres, animalitzant-lo i comparant-lo amb els insectes. Una “Metamorfosi” que ens transporta directament a l’escriptor posseïdor de la mateixa paraula, ja que Dumala és el primer artista que retrata cinematogràficament a Franz Kafka, i ho fa a la seva pel·lícula Frank Kafka. Un recorregut metafòric per la vida i l’imaginari de l’escriptor. Un personatge que, com Dumala, mostra la crueltat humana d’una forma freda, mantenint, però un gran sentit de l’humor. Com ens va dir: “al cinema s’hi val tot, fins i tot avorrir, a mi m’agrada molt passar-me tardes de diumenge mirant pel·lícules que m’avorreixin, sempre i quant no em prenguin el pèl”

Dibuix de Poppy King

Dibuix de Adi Sporn

 

 

 

 

 

 

 

El cineasta ens seguirà sorprenent amb nous projectes que segur que no ens deixaran indiferents, així que res d’avorrir-se, aquí! Us deixem amb l’entrevista que li vam fer a l’acabar la masterclass.

 

 

1 I like it
0 I don't like it

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *